Un altre Sant Jordi al sac. No sé com haurà anat perquè aquest article està escrit un dia abans de la gran festa del llibre i de la rosa. Coses dels mitjans impresos que no poden competir amb immediatesa, però, per contra, com els llibres, es poden llegir encara que no hi haja internet o electricitat
No diré que no m’agrada Sant Jordi, però reconec que fer cua per comprar un llibre o anar remenant títols baix un sol de justícia donant cops de colze a tort i dret no és “lo meu”. Tampoc soc dels que només compren o regalen llibres per Sant Jordi. Així que espero que des del gremi de llibreters no se’m tingui en compte el poc entusiasme santjordienc.
De fet, enguany m’he permès comprar els llibres abans d’hora, un dels quals és un autoregal. He triat l’escriptora nord-americana Ursula K. Le Guin, una elecció que té una certa relació amb el territori, concretament amb el Museu de la Pauma de Mas de Barberans. I és que l’exposició “Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló”, que fins al mes d’octubre s’hi podrà veure, recull la idea de La Teoria de la bossa de transport de la ficció, un assaig que Le Guin va publicar el 1986, en què defensava que el primer artefacte cultural de la humanitat no va ser ni una llança, ni cap arma, sinó un recipient per guardar i/o transportar allò que es recol·lectava. No era una idea nova, deu anys abans l’havia llançat la periodista i feminista, també americana, Elizabeth Fisher, amb el mateix objectiu: trencar amb el relat de les grans gestes dels caçadors de mamuts, per reivindicar la importància de la recol·lecció, de la quotidianitat, d’anar avançant a poc a poc i amb respecte a la natura…
Trobo que és una bona reflexió per aquests moments de grans gestes bèl·liques, d’espolis i malbarataments. I també em serveix per a il·lustrar quines connexions m’han portat a comprar un llibre en lloc d’un altre.
